Mai Més Llibres publicarà «Així es perd la guerra del temps» de Amal El-Mohtar i Max Gladstone

S’acosta Sant Jordi, una cita especial pels amants dels llibres a Catalunya. Les editorials comencen a presentar novetats i al març i l’abril, les llibreries s’inunden de nous títols interessants. En aquest oceà de novetats és fàcil passar desapercebut, però Mai Més Llibres, l’editorial catalana nascuda al juny de 2019, ha vingut a quedar-se. Per mi és un honor presentar la que serà la seva novetat forta per la diada i, creieu-me, és MOLT potent.

«Així és com es perd la guerra del temps» de Max Gladstone i Amal El-Mohtar (This is how you lose the time war en anglés) és una de les novel·les que més ha donat de parlar aquest passat 2019 (encara no ha rebut premis, però estic segura que arrassarà a totes les nominacions d'aquest any). En Max Gladstone i l’Amal El-Mohtar construeixen una història sobre guerra i temps, sí, però sobretot una història sobre l’amor i les emocions que ens uneixen més enllà de les que ens separen. És un llibre fascinant escrit en clau epistolar i narrativa que ens trasllada més enllà dels confins del temps i l’espai.

Aquesta novel·la és una col·laboració entre Amal El-Mohtar, una guardonada escriptora, editoria i crítica. Va guanyar la triada de premis (Hugo, Nebula i Locus) amb el seu relat Seasons of Glass and Iron. A més a més, ha sigut finalista d’altres premis com el World Fantasy o el Sturgeon. És escriptora de ficció, de poesia (té un recull poètic anomenat The Honey Month) i no ficció. Ha publicat amb Tor, amb Uncanny Magazine i a antologies com The Djinn Falls in love  & Other stories. L’altre escriptor és en Max Gladstone, l’autor de The Craft Sequence, nominada a l’Hugo (a l’espanyol s’han publicat les dues primeres entregues amb Planeta). A més, també és creador de videojocs (nominat al premi XYZZY per el seu joc interactiu, Choice of the Deathless) i escriptor de relats que han aparegut, entre d’altres, a Uncanny Magazine. És un autor amb una bibliografia molt interessant a la qual s’uneix aquest llibre a quatre mans.

Amal El-Mohtar i Max Gladstone molant molt

Mai Més Llibres ha volgut homenatjar aquesta col·laboració buscant també que els traductors i els il·lustradors treballessin en parella. Així, el text està traduït al català per Rosa Maria Borràs i Lluis Delgado, mentre que els dos encarregats de il·lustrar la portada han sigut la Marina Vidal i en Miquel Muerto. De fet, ells mateixos comenten que, idealment, el llibre es podria llegir en parella. Sens dubte, una proposta ideal per Sant Jordi.

En aquest blog parlo sovint  de Mai Més Llibres i ho faig sempre amb admiració pel treball ben fet. En Sergio i la Judit, els dos editors, saben bé quin tipus de llibres volen per omplir el seu catàleg; Mai Més té una línea editorial eclèctica però molt clara. És per això que creieu-me quan dic que «Així és com es perd la guerra del temps» és un llibre que donarà molt de què parlar. 

Sinopsis:

Entre les cendres d’un món moribund, la Roja troba una carta amb la inscripció: «Cremar abans de llegir. Signat, Blava».

Així s’inicia una correspondència improbable entre dues agents rivals en una guerra que s’estén fins els confins del temps i l’espai. 

La Roja pertany a l’Agència, una utopia tecnològica postsingularitat. La Blava pertany al Jardí, una vasta consciència col·lectiva present en tota la matèria orgànica. Els seus passats estan amarats de sang i els seus futurs són mútuament excloents. No tenen res en comú tret del fet que són les millors i estan soles. 

El que va començar sent un intercanvi d’ostentacions en el camp de batalla es converteix progressivament en un joc perillós que tant la Roja com la Blava estan decidides a guanyar. Perquè el més important a la guerra és guanyar. O no?

Què n'han dit:

«Rebel i seductora, exuberant i llustrosa, Així es perd la guerra en el temps és una d’aquelles comptades històries en què costa decidir si és més digna d’elogi la intel·ligència de la seva estructura i prosa o la brillantor de les seves idees i els seus personatges». – Ken Liu, autor de The Grace of Kings i The Paper Menagerie and Other Stories

«Poesia camuflada com narrativa de gènere. Vaig llegir alguns fragments en veu alta, perquè és una prosa que no només vol que la llegeixin. Demana que l’escoltin i l’assaboreixin». – Kelly Sue DeConnick, guionista de Capitana Marvel.

«Així es perd la guerra en el temps és una obra fèrtil i estranya, un viatge romàntic arreu del temps i el multivers, i no us n’hauríeu de perdre ni un instant». – Martha Wells, guanyadora d’un premi Hugo per The Murderbot Diaries.