Ressenya en català:
Un dels noms que ha entrat amb
més força al panorama del gènere espanyol traduït aquest any ha sigut el de
Tade Thompson. Gràcies a la seva visita al Celsius i a la publicació de dues de
les seves novel·les, podríem dir que és un dels meus descobriments del 2019. Després
de gaudir gratament de Rosalera, els editors de Mai Més Llibres s’han animat a
publicar la seva novel·la curta. Traduïda meravellosament per l’Alexander Páez, Els assassinats de la Molly Southbourne és de tot menys convencional.
La Molly Southbourne és la
protagonista d’aquesta novelette, una noia que viu amb els seus pares a una
granja i que té una peculiaritat: cada cop que sagna, apareix un clon seu,
exactament igual a ella, però amb instints assassins molt potents. Això
significa que la Molly es passa la vida intentant evitar la sang (encara que de
vegades sigui inevitable) i eliminant aquesta sang com pot per evitar l’aparició
de les altres Mollys.
Si heu llegit Rosalera, podreu
comprobar que aquest llibre té molt poc a veure amb relació al publicat per
Runas. No només canvia el format (de novel·la a novelette), sinó també la
temàtica. Els assassinats de la Molly Southbourne és un llibre de terror
visceral, gore, casi inhumà. El tó que Tade Thompson li dona a la Molly
contribueix a aquest horror, doncs la novel·la està escrita casi amb desinterès,
com si lo quotidià es donés la ma amb lo cruent. Aquesta perspectiva ajuda a la
novel·la i aconsegueix que ens fiquem a la pell de la Molly i que puguem
entendre la seva vida, tot i ser tan diferent a nosaltres. Per què en el fons,
no ho és. La Molly creix amb els seus pares, fa les seves tasques diàries, va a
la universitat, té relacions sexuals... conviu el seu dia a dia amb l’assassinat
d’aquestes copies que són com ella, parlen com ella, però no són ella.
Tade Thompson ja em va demostrar
amb Rosalera que té una forma de tractar als personatges molt peculiar. La
Molly és, sens dubte, un personatge molt ben construït. Thompson es centra en
la seva psique i en la forma que té aquesta d’adaptar-se a una situació de
constant horror. La Molly va creixent i el lector creix amb ella. La forma que
té la Molly d’afrontar el trauma que la persegueix durant tota la seva vida va
canviant a ma esura que elal també va creixent, i evoluciona amb ella d’una
manera molt realista.
Tot i que no ho sembli, és una
novel·la amb un ritme trepidant. Al ser tan curta, es llegeix gairebé en un
moment, com si poguessim llegir-la de la mateixa forma amb la que l’autor l’ha
escrit: amb un impuls, com una febre que passa ràpid. Això li va bé a la
novel·la. Les seves cent i pico pàgines es llegeixen en una tarda. L’estil de
Thompson s’adapta molt bé al ritme i la traducció d’Alexander Páez ajuda a
aconseguir aquesta lectura fàcil i, a la vegada, dura.
Mai Més Llibres estan fent molt
bona feina i Els assassinats de la Molly Southbourne ho mostra. No nomes perquè
facin unes edicions precioses per dins i per fora, sinó també per saber
escollir títols originals, diferents al que acostumem a veure en el panorama
del gènere en català. Aquesta novelette és una aposta arriscada, però fascinant.
Esperem que sigui només el primer de molts altres títols d’aquest calibre.
_________________________________________________________________________________
Reseña en castellano:
Uno de los nombres que han irrumpido en el panorama del género español
traducido este año es Tade Thompson. Gracias a su visita en el Celsius y a la
publicación de dos de sus novelas, podríamos decir que ha sido uno de mis
descubrimientos de 2019. Después de disfrutar gratamente de Rosalera, los
editories de Mai Més Llibres se han animado a publicar su novelette. Traducida
maravillosamente por Alexander Páez, Els assassinats de la Molly Southbourne es
de todo, menos convencional.
Molly Southbourne es la protagonista de esta novelette, una chica que vive
con sus padres en una granja y tiene una peculiaridad: cada vez que sangra,
aparece un clon suyo, exactamente igual que ella, pero con un instinto asesino
muy potente. Eso significa que Molly se pasa la vida intentando evitar sangrar
(aunque a veces sea inevitable) y eliminando dicha sangre como puede para
evitar la aparición de las otras Mollys.
Si habéis leído Rosalera, podréis comprobar que este libro poco tiene que
ver con el publicado por Runas. No solo el formato (de novela a novelette),
sino también la temática. Els assassinats de la Molly Southbourne es un libro
de un terror visceral, gore, casi inhumano. El tono que Tade Thompson le da a
Molly contribuye a este horror, pues la novela está escrita casi con
desinterés, como si lo cotidiano le diera la mano a lo sangriento. Este enfoque
aumenta el interés de la novela y consigue que nos metamos en la piel de Molly
y que podamos entender su vida, aunque sea tan ajena a nosotros. Porque en el
fondo, no es tan diferente. Molly crece con sus padres, hace las tareas
diarias, va a la universidad, tiene parejas… convive su día a día con el
asesinato de esas copias que son como ella, hablan como ella, pero no son ella.
Tade Thompson ya me mostró en Rosalera que tiene un tratamiento de personajes
peculiar. Molly es, sin duda, un personaje muy bien construido. Thompson se
centra en su psique y en la forma que tiene esta de adaptarse a una situación
de constante horror. Molly va creciendo y el lector crece con ella: vemos como
primero afronta el problema de las otras Mollys como algo natural. La forma que
tiene Molly de afrontarse al trauma que la persigue durante toda su vida va
cambiando a medida que ella también va creciendo, y evoluciona con ella de una
manera muy realista.
Aunque no lo parezca, es una novela con un ritmo trepidante. Al ser tan
corta, se lee casi en un momento, como si pudiéramos leerla de la misma forma
que el autor la ha escrito: en un impulso, como una fiebre que pasa rápido.
Esto le va bien a la novela, cuyas cien y pico páginas se leen en una tarde. El
estilo de Thompson se adapta a este ritmo y la traducción de Alexander Páez
ayuda a conseguir esta lectura fácil y a la vez, dura.
Mai Més llibres está haciendo muy buen trabajo y Els assassinats de la
Molly Southbourne lo demuestra. No solo porqué hagan unas ediciones preciosas
por fuera y por dentro, sino también por saber elegir títulos originales,
diferentes a lo que acostumbramos a ver en el panorama de género catalán. Esta
novelette es una apuesta arriesgada, pero fascinante. Esperemos que sea solo el
primero de muchos títulos de este calibre.
Otras reseñas:
No hay comentarios :
Publicar un comentario